Musica sanitatem natura

La quotidiana improvisació La improvisació és la manera que tenim d'actuar les persones en diferents situacions quan o bé no tenim els mitjans adequats, o bé el temps ens és insuficient per dur a terme una planificació correcta o potser davant d'un imprevist, una situació que no tenim controlada, improvisar ens pot resultar molt útil. Col·loquialment també diem que improvisem quan a partir dels recursos de què disposem creem, fem, inventem o fins i tot arreglem alguna cosa. Per definició, la improvisació és una activitat creativa que es dóna en diferents àmbits de la vida diària i encara que certament cada àmbit ens podria donar la seva pròpia definició, coincidirien en els conceptes creativitat, deixar fer i no pensar . A la improvisació hi pot haver espontaneïtat, però l'espontaneïtat no és improvisació. L'espontaneïtat no té control o planejament, mentre que en la improvisació hi ha creativitat i comunicació . La improvisació estimula la imaginació creadora. Bàsica...

La improvisació en Musicoteràpia Introducció A la pràctica de la Musicoteràpia (d'ara endavant Mt) podem diferenciar unes tècniques que anomenem passives o receptives , el procés primari de les quals es basa en l'escolta per evocar records i sentiments en la persona receptora, d'altres que les anomenem tècniques actives en les quals qui rep teràpia té un rol més dinàmic convertint-se en l'eix daquest procés primari terapèutic. I de les tècniques actives de la Mt, la improvisació , en les seves diverses variants, models i mètodes, pot ser que hagi estat i sigui actualment l'eina més versàtil amb què puguem treballar en aquesta teràpia. La capacitat que posseeix la improvisació per donar-nos informació, fins i tot respostes a les diferents situacions desconegudes que ens sorgeixen en el setting, i la seva adaptabilitat a diferents situacions, en fan de la improvisació una aliada imprescindible per al terapeuta musical . Valgui com a exemple, com anirem veient si segu...

La  Quiromusicoteràpia és un dels conceptes que va desenvolupar el meu professor Lorenzo Amaro Medina, a l’ISCTE, Barcelona, dins de les tècniques on s'utilitza la música enregistrada com a fil conductor terapèutic. Segons el professor, el ritme de vida que actualment ens veiem obligats a seguir per a no sentir-nos fracassats, ja sigui a causa de l'entorn familiar o professional, amb el decurs del temps ens origina tensions, contraccions musculars, agressivitat, estrès, ansietat, problemes psicosomàtics... que ens impedeixen viure satisfactòriament . Davant d’aquesta situació, la  Quiromusicoteràpia ens pot ajudar a trobar l'equilibri necessari per poder portar una vida sana tant física com emocional ja que actua en el psiquisme o l’àrea emocional de les persones, que afecta principalment al desenvolupament de l'autoestima i de les emocions. Tècnica de relaxació per aconseguir una desconnexió dels problemes intrapsíquics i quotidians i una ...

No parece legítimo educar para la felicidad. Si se calculara el precio de la infelicidad que se crea, se vería lo antieconómica que es nuestra educación. Claudio Naranjo, Psiquiatra L'estiu de 2008, vaig acabar el meu practicum fi de màster de musicoteràpia en el CIM, Centro de Investigaciones Musicoterapéuticas, de Bilbao. L'havia començat dos anys abans i e l tema tractat va ser l'ús de recursos no-verbals en l'àmbit de la ESO. Va ser tot un repte perquè vaig introduir una tècnica no-verbal en una institució on la comunicació és eminentment verbal. Ha passat quasi bé una dècada i al rellegir-lo me'n adono que el tema segueix tenint vigència. Tot seguit us deixo amb la introducció d'aquest treball. Diego Orta i Molins INTRODUCCIÓ Generalment quan parlem de comunicació sembla sobreentès que ens referim al component verbal. Però els éssers humans ens comuniquem alhora a molts i diferents nivells de forma conscient i inconscient. Ai...

+ info  a Shen Natura : Musicoteràpia i Holisme

El professor  Florencio Escardó,  emèrit de  la Universitat Nacional  de Buenos Aires, dins del pròleg a la primera edició argentina del llibre  La medicina floral de  Edward Bach,  de la doctora  María Luisa Pastorino,  escrivia l'any 1987  el següent: [...] No me cansaré de repetir que hay una sola y única medicina: la que cura, pero para llegar al resultado apetecido y necesario se requiere una mente abierta y un espíritu no menos abierto y, sobre todo, dotado de la suficiente valentía para enfrentar la cultura dominante, la fraguada por las escuelas y las academias que ignoran o fingen ignorar que están al servicio de la poderosa industria farmacéutica y de intereses que no siempre (tentado estoy de escribir casi nunca) son los de los enfermos. Afirmar que en la actualidad el médico corriente está reducido a ser el agente de ventas de la tal industria no es, en modo alguno, un concepto peyorativo sino la formulación de una real...