La improvisació en Musicoteràpia - III - Qué entenem per inprovisació...
Què és la improvisació?
La seva definició es dóna per sabuda quan en realitat és un concepte ampli i que es pot referir a diversos processos. La improvisació és alhora procés i producte. El procés té lloc a l'acte creatiu en si mateix, en el fet de la improvisació. Les característiques, el valor que conté i el resultat d'aquest acte donen lloc al producte, a l'obra final.
La improvisació és una tècnica de creativitat que es caracteritza per buscar una solució o objectiu actuant directament sobre el terreny i en el moment en què es presenta la necessitat, sovint sense tenir tota la planificació, informació, temps o recursos que permetrien arribar a una forma més rutinària o còmoda. Es basa més en el “fer” i menys en la premeditació, i calen forts coneixements tant teòrics com pràctics. Està relacionada amb el mètode d'assaig error. Es va creant a mesura que es va executant.Emilio Molina (1)
El concepte improvisar deriva d'improvís, que vol dir fer una mica de sobte, sense estudi ni preparació. I és que hem d'acceptar que la improvisació conté imprevisible és a dir que no es preveu o no es preveu. Podríem definir-la com una cosa que no es pot veure abans que passi.
Avançarem que aquest veure ens és important com a terapeutes: veiem amb els ulls i també veiem amb la intel·ligència… veiem amb l'ànima.
Com improvisem
Improvisar és el més normal del món. Improvisem cada vegada que diem una frase, però en la nostra veneració pels mestres se'ns diu que el procés creatiu és una mena de cosa misteriosa i divina que només posseeixen unes poques persones, quan en realitat estem improvisant tot el temps, creant tot el temps .
Stephen Nachmanovitch (2)
La improvisació és un joc(3). I jugar és una activitat necessària que abasta la dimensió biopsicoambiental del subjecte.
Jugar és improvisar sobre la nostra realitat, és explorar, és coneixement i experiència. És una trobada dins d'un espai no envaït pel pensament ni pels valors apresos.
Sabem que la improvisació ens remou per dins, ens provoca certa commoció somàtica i en enfrontar-nos a circumstàncies concretes que no han estat preparades amb antelació exercitem la nostra consciència de percepció de l'entorn, ens manté alerta en un estat creatiu que manté certa coherència i lògica amb aquest entorn i amb els elements als quals ens enfrontem.
En potenciar la nostra capacitat d'experimentació des de la improvisació incrementem de manera considerable la nostra adaptabilitat als canvis i, per tant, ens tornem més flexibles i connectats.
La improvisació és sempre un mitjà d'expressió perquè implica la comunicació d'un missatge per mitjà d'un codi els elements del qual tenen un sentit.
Sabem que la improvisació…
- Augmenta l'espontaneïtat, la fluïdesa verbal i, per descomptat, la creativitat.
- Afavoreix l'escolta i la concentració.
- Atorga flexibilitat i capacitat dadaptació.
- Ajuda a dominar l'autoexigència millorant la confiança en un mateix.
I ja hem vist que la improvisació ens manté en el present en un estat de concentració i consciència que ens permet saber què està passant i què estem escoltant. La improvisació no necessàriament altera la consciència o ens porta a un estat de trànsit, però si ens pot facilitar l'accés a racons amagats de la nostra ment.
A la improvisació hi pot haver pulsió, emoció i sentiment, però la improvisació és molt més que tot això.
Mentre que la pulsió és una noció dinàmica, en què influeix la pròpia experiència del subjecte i la seva història ontogenètica, val a dir, la referida al desenvolupament d'aquest, l'instint seria un concepte més estàtic i netament congènit, heretat genèticament.
Tractem breument el concepte emoció, aquella alteració de l'ànim intensa i passatgera, agradable o penosa, que, tot i ser una cosa passatgera, ens deixa una sensació al nostre organisme més o menys intensa depenent de la força d'aquesta emoció (commoció somàtica).
Una emoció és una reacció davant de determinats estímuls que causa sentiments en una persona siguin aquests de plaer o aversió, alegria o tristesa. Etimològicament prové del llatí emotio-ōnis. Emotion és l'acte de remoure i emovieig significa commoure, impressionar.
Com aprenem a improvisar?
Com s'aprèn a improvisar? O, en tot cas, com s'aprèn qualsevol art? O qualsevol cosa? És una contradicció, un oxímoron. Vagi i digui-li a algú: sigues espontani!
Stephen Nachmanovitch (4)
Hem d'entendre que no hi ha maneres d'aprendre a improvisar. Nachmanovitch diu que la pregunta seria què ens impedeix improvisar?
La creativitat ja és en nosaltres, és un joc de tensions oposades. Quan abandonem el joc, és quan el tedi s'instal·la perquè el coneixement del procés creatiu no pot substituir la creativitat.
Si l'essència i la creativitat ja hi és en nosaltres, el que hem de treballar són els bloquejos que impedeixen que l'essència aflori.
Avançarem que per aconseguir una bona tècnica d'improvisació musicoterapèutica, objecte d'aquest seminari, hem d'atendre el que emocionalment succeeix i cal:
Escolta: Capacitat per percebre l'entorn i interpretar-lo i així oferir a canvi una resposta, i
Acceptació: Totes les idees són incorporades i assumides com la millor i única, no cal jutjar les propostes.
1-Emilio Molina, catedrático de Improvisación del Real Conservatorio Superior de Música de Madrid: La improvisación: definición y puntos de vista, article publicat a Música y educación, número 75, octubre de 2008.
2-Stephen Nachmanovitch: violinista, compositor, escritor, artista digital y educador https://en.m.wikipedia.org/wiki/Stephen_Machmanovich
3-El Juego crea orden, es orden. La profunda afinidad entre Juego y orden es la que quizás nos atrae para involucrarnos en el juego. https://plataformaeducativa.santafe.edu.ar/moodle/mod/page/view.php?id=252422
4-Stephen Nachmanovitch, Free Play, la improvisación en la vida y en el arte
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada