Un bri d'esperança: El premi Nobel de medicina Luc Montagnier defensa l'homeopatia.

L'any 2005, una emissora de radio de Barcelona, em va entrevistar sobre la musicoteràpia. La meva sorpresa va venir al minut u, quan la primera cosa que se'm demana és sobre la veracitat de l'homeopatia en relació a les novetats que ens arribaven de les directives europees.

Us he de dir que la gran majoria de pacients que m'han consultat i que els hi he recomanat algun remei homeopàtic, m'han parlat positivament sense qüestionar-se el perquè els ha funcionat. Potser d'altres m'han dit que si no els havia funcionat és degut a que, per a que l'homeopatia funcioni, n'has de creure, i que en tot cas és efectiva com a placebo i no tant com a medicament. I també m'he trobat, per últim, amb persones que no hi creuen perquè segons em diuen, han llegit o els hi han dit que l'homeopatia no té una base científica o que si no la poden entendre, no els hi pot funcionar com a remei a la seva malaltia. Sovint, a aquestes persones els hi pregunto si saben con funciona el comandament a distància que fan servir amb el televisor o la clau per obrir el seu automòbil. Sembla que amb els estris quotidians -i també amb els medicaments, perquè no dir-ho- no cal saber com pot ser que funcionin, encara que puguin esdevenir perjudicials per a la pròpia salut, però de l'homeopatia cal saber-ho tot, encara que ens sigui beneficiosa.

Per a tothom, qui vol saber i per a qui ja els hi està bé, els hi dedico aquest post, traducció de l'article publicat l'octubre de 2013, pel digital Huffington Post, i que actualitzava l'article Luc Montagnier, Nobel Prize Winner, Takes Homeopathy Seriously.

El doctor Luc Montagnier, viròleg francès premiat l'any 2008, amb el Nobel de medicina, per descobrir el virus de la SIDA (VIH), ha sorprès la comunitat científica amb el seu ferm suport a la medicina homeopàtica.

En una entrevista publicada en la revista Science, el 24 de desembre de 2010[1], el professor Luc Montagnier, va expressar el seu suport a l'especialitat mèdica de la medicina homeopàtica, sovint injuriada i mal entesa. Tot i que l'homeopatia s'ha mantingut durant més de 200 anys a tot el món i ha estat el mètode de tractament alternatiu més utilitzat pels metges a Europa[2], els metges i científics més convencionals han expressat escepticisme sobre la seva eficàcia a causa de les molt petites dosis de medicaments utilitzats.

La majoria de les recerques clíniques dutes a terme amb els medicaments homeopàtics que han estat publicades en revisió per revistes especialitzades han demostrat resultats clínics positius[3] [4], especialment en el tractament de les al·lèrgies respiratòries[5] [6], grips (influenza)[7], fibromiàlgia[8] [9], artritis reumatoide[10], la diarrea infantil, (recuperació de la cirurgia abdominal[11]) postquirúrgica[12], trastorn de dèficit d'atenció[13], i la reducció dels efectes secundaris dels tractaments convencionals contra el càncer[14]. A més dels assaigs clínics, centenars d'estudis científics diversos han confirmat l'activitat biològica dels medicaments homeopàtics. En un tipus d'assajos científics anomenats estudis in vitro, es van trobar que dels 67 experiments (1/3 d'ells repeticions), gairebé 3/4 de totes les repeticions van ser positives[15] [16].

A més de la gran varietat de proves amb base científica i la recerca clínica, una prova més de l'efectivitat de l’homeopatia resideix en el fet que va guanyar popularitat als EUA i Europa durant el segle XIX pels impressionants resultats de professionals amb experiència en el tractament de les epidèmies vigents durant aquell temps, com el còlera, el tifus, la febre groga, escarlatina i la grip.

Montagnier, qui també és fundador i president de la Fundació Mundial per a la Investigació i Prevenció de la SIDA, va afirmar:

"No puc dir que l'homeopatia tingui raó en tot. El que puc dir ara és que les altes dilucions (utilitzades en l'homeopatia) són correctes. Altes dilucions d'alguna cosa no són res. Són estructures d'aigua que imiten les molècules originals ".

Aquí, Montagnier està fent referència a la seva investigació experimental que confirma una de les característiques controvertides de la medicina homeopàtica que utilitza dosis de substàncies que se sotmeten a dilució seqüencial amb agitació vigorosa entre cada dilució. Encara que pels científics d'avui en dia és habitual assumir que cap de les molècules originals romanen en la solució, les investigacions de Montagnier (i d'altres col·legues seus) han verificat que els senyals electromagnètics de la medicina original roman en l'aigua i té efectes biològics importants (dramatics, en el text original).

Montagnier acaba de prendre possessió d'una nova destinació a la Universitat Jiaotong de Xangai, Xina (sovint considerada com el MIT de la Xina, en referència al Massachusetts Institute of Technology), on treballarà en un nou institut que porta el seu nom. Aquest treball es basa en un nou moviment científic a la cruïlla entre la física, la biologia i la medicina: el fenomen de les ones electromagnètiques produïdes per l'ADN en aigua. Ell i el seu equip estudiaran tant les bases teòriques com les seves possibles aplicacions en medicina.

Els nous estudis de Montagnier, investiguen les ones electromagnètiques que emanen de les altes dilucions de l'ADN de diversos patògens. Montagnier afirma: "El que hem trobat és que l'ADN produeix canvis estructurals en l'aigua els quals persisteixen a molt altes dilucions, i que condueixen a senyals electromagnètics ressonants que podem mesurar. No tot l'ADN produeix senyals que podem detectar amb el nostre dispositiu. Els senyals d'alta intensitat provenen d'ADN bacterià i viral".

Montagnier afirma que aquestes noves observacions donaran lloc a nous tractaments per moltes malalties cròniques comuns, incloent, però no limitant, l'autisme, la malaltia d'Alzheimer, el mal de Parkinson i l'esclerosi múltiple.

Montagnier primer va escriure sobre les seves troballes en 2009[17], i després, a mitjans de 2010, va parlar en una reunió amb d'altres científics Nobels on va expressar l'interès per l'homeopatia i les implicacions d'aquest sistema de medicina[18].

Amb 78 anys d'edat, les lleis de jubilació franceses no permeten Montagnier treballar en un institut públic, cosa que limita la recerca a l'accés al finançament. Montagnier reconeix que obtenir fons per a la investigació de les grans empreses farmacèutiques i alguns altres organismes de finançament de la recerca convencional, és la probable causa de l'atmosfera d'antagonisme a les opcions de tractament d'homeopatia i natural.

El suport d'un altre guanyador del premi Nobel

Les noves investigacions de Montagnier evoquen una de les històries més sensacionals en la ciència francesa, sovint referit com l'assumpte Benveniste. L'immunòleg Dr. Jacques Benveniste, molt respectat, que va morir l'any 2004, va realitzar un estudi que va ser replicat en altres tres laboratoris universitaris i que es va publicar en la revista Nature[19]. Benveniste i altres investigadors van utilitzar dilucions extremes en dosis de substàncies que van resultar efectives sobre els basòfils, un tipus de glòbuls blancs del sistema immunitari.

Tot i que el treball de Benveniste va ser suposadament desacreditat[20], Montagnier considera Benveniste un Galileu modern que estava molt per davant del seu temps i que va ser atacat per la investigació d'un tema mèdic i científic que l'ortodòxia per error havia passat per alt i fins i tot demonitzat.

A més de Benveniste i Montagnier hi ha l'opinió de pes de Brian Josephson, Ph.D., que, a l'igual que Montagnier, és un científic guanyador del premi Nobel.

En resposta a un article sobre l'homeopatia en la revista New Scientist, Josephson va escriure:

En relació als seus comentaris sobre demandes fetes per l'homeopatia: les crítiques centrades en el infinitament petit nombre de molècules de solut presents en una solució després que s'ha diluït en repetides ocasions no vénen al cas, ja que els defensors dels remeis homeopàtics atribueixen els seus efectes no a les molècules presents en l'aigua, si no a les modificacions de l'estructura de l'aigua.

L'anàlisi simplista podria suggerir que l'aigua, en ser un fluid, no pot tenir una estructura com la que la situació exigiria. Però casos com el dels cristalls líquids, que mentre que flueix com un fluid ordinari pot mantenir una estructura ordenada en distàncies macroscòpiques, mostra les limitacions de tals formes de pensar. Des del meu coneixement, les bases de l'homeopatia segueixen sent vàlides després de tenir en compte aquest punt en particular.

Un tema relacionat és el fenomen, reclamat pel col·lega de Jacques Benveniste Yolène Thomas i per altres per estar ben establert de forma experimental, conegut com "memòria de l'aigua". Si això és vàlit, seria de més importància que la pròpia homeopatia ja que dóna fe de la limitada visió de la comunitat científica moderna que, lluny d'accelerar per provar aquestes afirmacions, l'única resposta ha estat comiadar-les[21] (renunciar a elles).

Després dels seus comentaris Josephson, que és professor emèrit de la Universitat de Cambridge a Anglaterra, els editors de la revista New Scientist li van preguntar com es va convertir en un defensor de les idees no convencionals i ell els va respondre:

Vaig anar a una conferència on l'immunòleg francès Jacques Benveniste estava parlant per primera vegada sobre el seu descobriment que l'aigua guarda 'memòria' de compostos que abans es dissolen en ella, i que això podria explicar com funciona l'homeopatia. Les seves troballes van provocar reaccions irracionalment fortes dels científics, i m'ha sorprès lo malament que va ser tractat[22].

Josephson va passar a descriure quants científics avui dia pateixen de incredulitat patològica, és a dir, mantenen una actitud poc científica que es materialitza per la declaració "encara que fos veritat, no m'ho crec".

Fins i tot més recentment, Josephson irònicament va respondre a la ignorància crònica sobre l'homeopatia dels escèptics dient: "Pensar que pot ser refutada amb facilitat la idea que l'aigua pot tenir memòria, amb qualsevol sèrie d'arguments fàcils de comprendre, invalida els arguments[23]."

En la nova entrevista a Science, Montagnier també va expressar preocupació real per l'ambient científic que existeix actualment sobre certs temes no convencionals, com l'homeopatia, "M'han dit que algunes persones han reproduït els resultats de Benveniste, però tenen por de publicar-los a causa del terror intel·lectual de la gent que no ho entenen".

Montagnier va concloure l'entrevista quan se li va preguntar si ell està preocupat per la deriva a la pseudociència, i va respondre amb fermesa: "No, perquè no és pseudociència. No és xerrameca. Aquests són fenòmens reals que mereixen més estudi".

La informació errònia dels escèptics

És prou notable que molts escèptics de l'homeopatia diguin que realment no hi ha "cap investigació" que demostri que els medicaments homeopàtics funcionen. Aquestes afirmacions són clarament falses i, no obstant això, aquestes afirmacions són comuns a Internet i fins i tot en alguns articles de revisió per parells. Amb només una mica de cerca es pot donar com a resultat molts estudis d'alta qualitat que han estat publicats en revistes mèdiques i científiques de gran prestigi, entre ells la revista The Lancet, BMJ, Pediatrics, Pediatric Infectious Disease Journal, Chest i moltes altres. Encara que algunes d'aquestes mateixes revistes també han publicat investigacions amb resultats negatius a l'homeopatia, simplement hi ha molta més investigació que mostra un efecte positiu en lloc d'efecte negatiu.

Les inexactituds i la informació errònia sobre l'homeopatia són predictibles perquè aquest sistema de medicina proporciona una amenaça viable i significativa als interessos econòmics de la medicina, i deixa sola la mateixa filosofia i la visió del món de la biomedicina. Per tant, no és sorprenent que l'Associació Mèdica Britànica hagi tingut l'audàcia per referir-se a l'homeopatia com "bruixeria". És bastant predictible que quan un va a una caça de bruixes, inevitablement en troba "bruixes", sobretot quan hi ha certs beneficis per demonitzar un competidor potencial (l'homeopatia juga un paper molt més gran i més competitiu a Europa que ho fa en els EUA).

Els escèptics de l'homeopatia també han afirmat durant molt de temps que els medicaments homeopàtics no contenen "res" dins, ja que es dilueixen massa. No obstant això, una nova investigació duta a terme en els reconeguts Instituts Indis de Tecnologia ha confirmat la presència de "nanopartícules" dels materials de partida, fins i tot a velocitats extremadament altes (dilucions). Els investigadors han demostrat per microscòpia electrònica de transmissió (TEM), difracció d'electrons i l'anàlisi química per plasma d'acoblament inductiu -Espectroscòpia d'Emissió Atòmica (ICP-AES)-, la presència d'entitats físiques en aquestes dilucions extremes[24]. A la llum d'aquesta investigació, ara es pot afirmar que qualsevol persona que diu o suggereix que no hi ha "res" en els medicaments homeopàtics és o bé simplement mal informat o no està sent honest.

A causa que els investigadors van rebre la confirmació de l'existència de nanopartícules en dos diferents potències homeopàtiques altes (30C i 200C) i perquè es van provar en medicaments diferents (Zincum met./zinc; Aurum met./or; Stannum met./tin, i Cuprum met./copper), els investigadors van concloure que aquest estudi proporciona proves concretes.

Tot i que els escèptics de l'homeopatia poden assumir que les dosis homeopàtiques són encara massa petites per tenir qualsevol acció biològica, també s'han equivocat amb aquestes suposicions. El camp multidisciplinari d'efectes de les dosis petites es diu hormesis, i aproximadament 1.000 estudis d'una àmplia varietat d'especialitats científiques han confirmat significativament i algunes vegades substancialment, efectes biològics amb dosis extremadament petites de certes substàncies en determinats sistemes biològics.

Un número especial de la revista de revisió por pares (arbitraje), Human and Experimental Toxicology (juliol de 2010), es va dedicar a la interfície entre la hormesis i l'homeopatia[25]. Els articles d'aquest número verifiquen el poder de dosis homeopàtiques de diverses substàncies.

Per concloure, cal assenyalar que l'escepticisme de qualsevol tema és important per a l'evolució de la ciència i la medicina. No obstant això, com es va assenyalar anteriorment pel Premi Nobel Brian Josephson, molts científics tenen una incredulitat patològica en certs temes que en última instància, creen uns poc saludables i no científics blocs actitud veritat real i la ciència real. L'escepticisme és en el seu millor moment quan els seus defensors no intenten tallar la investigació o tancar la conversa d'un subjecte, però en lloc d'estudiar els mitjans nous (o vells) per comprendre i verificar fenòmens estranys però convincents. Tots tenim aquest repte, ja que explorar i avaluar els efectes biològics i clínics dels medicaments homeopàtics.

REFERÈNCIES:

Dana Ullman, MPH, és el principal portaveu dels Estats Units d'America per l'homeopatia i és el fundador de www.homeopathic.com. És autor de 10 llibres, incloent el seu èxit de vendes, Guia de tots els medicaments homeopàtics. El seu llibre més recent és, La Revolució Homeopàtica: Per què els famosos i herois culturals trien Homeopatia (el pròleg d'aquest llibre va ser escrit pel Dr. Peter Fisher, el metge de Sa Majestat la Reina Isabel II). Dana viu, exerceix i escriu en Berkeley, Califòrnia.

---

[1] Enserink M, Newsmaker Interview: Luc Montagnier, French Nobelist Escapes “Intellectual Terror” to Pursue Radical Ideas in China. Science 24 December 2010: Vol. 330 no. 6012 p. 1732. DOI: 10.1126/science.330.6012.1732.

[2] Ullman D. Homeopathic Medicine: Europe’s #1 Alternative for Doctors.http://www.huffingtonpost.com/dana-ullman/homeopathic-medicine-euro_b_402490.html.

[3] Linde L, Clausius N, Ramirez G, et al., “Are the Clinical Effects of Homoeopathy Placebo Effects? A Meta-analysis of Placebo-Controlled Trials,” Lancet, September 20, 1997, 350:834-843.

[4] Lüdtke R, Rutten ALB. The conclusions on the effectiveness of homeopathy highly depend on the set of analyzed trials. Journal of Clinical Epidemiology. October 2008. doi: 10.1016/j.jclinepi.2008.06/015.

[5] Taylor, MA, Reilly, D, Llewellyn-Jones, RH, et al., Randomised controlled trial of homoeopathy versus placebo in perennial allergic rhinitis with overview of four trial Series, BMJ, August 19, 2000, 321:471-476.

[6] Ullman, D, Frass, M. A Review of Homeopathic Research in the Treatment of Respiratory Allergies. Alternative Medicine Review. 2010:15,1:48-58. http://www.thorne.com/altmedrev/.fulltext/15/1/48.pdf

[7] Vickers AJ. Homoeopathic Oscillococcinum for preventing and treating influenza and influenza-like syndromes. Cochrane Reviews. 2009.

[8] Bell IR, Lewis II DA, Brooks AJ, et al. Improved clinical status in fibromyalgia patients treated with individualized homeopathic remedies versus placebo, Rheumatology. 2004:1111-5.

[9] Fisher P, Greenwood A, Huskisson EC, et al., “Effect of Homoeopathic Treatment on Fibrositis (Primary Fibromyalgia),” BMJ, 299(August 5, 1989):365-6.

[10] Jonas, WB, Linde, Klaus, and Ramirez, Gilbert, “Homeopathy and Rheumatic Disease,” Rheumatic Disease Clinics of North America, February 2000,1:117-123.

[11] Jacobs J, Jonas WB, Jimenez-Perez M, Crothers D, Homeopathy for Childhood Diarrhea: Combined Results and Metaanalysis from Three Randomized, Controlled Clinical Trials, Pediatr Infect Dis J, 2003;22:229-34.

[12] Barnes, J, Resch, KL, Ernst, E, “Homeopathy for Post-Operative Ileus: A Meta-Analysis,” Journal of Clinical Gastroenterology, 1997, 25: 628-633.

[13] M, Thurneysen A. Homeopathic treatment of children with attention deficit hyperactivity disorder: a randomised, double blind, placebo controlled crossover trial. Eur J Pediatr. 2005 Dec;164(12):758-67. Epub 2005 Jul 27.

[14] Kassab S, Cummings M, Berkovitz S, van Haselen R, Fisher P. Homeopathic medicines for adverse effects of cancer treatments. Cochrane Database of Systematic Reviews 2009, Issue 2.

[15] Witt CM, Bluth M, Albrecht H, Weisshuhn TE, Baumgartner S, Willich SN. The in vitro evidence for an effect of high homeopathic potencies—a systematic review of the literature. Complement Ther Med. 2007 Jun;15(2):128-38. Epub 2007 Mar 28.

[16] Endler PC, Thieves K, Reich C, Matthiessen P, Bonamin L, Scherr C, Baumgartner S. Repetitions of fundamental research models for homeopathically prepared dilutions beyond 10-23: a bibliometric study. Homeopathy, 2010; 99: 25-36.

[17] Luc Montagnier, Jamal Aissa, Stéphane Ferris, Jean-Luc Montagnier, Claude Lavallee, Electromagnetic Signals Are Produced by Aqueous Nanostructures Derived from Bacterial DNA Sequences. Interdiscip Sci Comput Life Sci (2009) 1: 81-90.http://www.springerlink.com/content/0557v31188m3766x/fulltext.pdf

[18] Nobel laureate gives homeopathy a boost. The Australian. July 5, 2010. http://www.theaustralian.com.au/news/health-science/nobel-laureate-gives-homeopathy-a-boost/story-e6frg8y6-1225887772305

[19] Davenas E, Beauvais F, Amara J, et al. (June 1988). “Human basophil degranulation triggered by very dilute antiserum against IgE”. Nature 333 (6176): 816-8.

[20] Maddox J (June 1988). “Can a Greek tragedy be avoided?”. Nature 333 (6176): 795-7.

[21] Josephson, B. D., Letter, New Scientist, November 1, 1997.

[22] George A. Lone Voices special: Take nobody’s word for it. New Scientist. December 9, 2006.

[23] Personal communication. Brian Josephson to Dana Ullman. January 5, 2011.

[24] Chikramane PS, Suresh AK, Bellare JR, and Govind S. Extreme homeopathic dilutions retain starting materials: A nanoparticulate perspective. Homeopathy. Volume 99, Issue 4, October 2010, 231-242.

[25] Human and Experimental Toxicology, July 2010:http://het.sagepub.com/content/vol29/issue7/
To access free copies of these articles, see:http://www.siomi.it/siomifile/siomi_pdf/BELLE_newsletter.pdf