Quan el cos crida, el que la boca no diu
| Foto: DOM 1998 |
"La malaltia és un conflicte entre la personalitat i l'ànima".
Edward Bach: Metge, homeòpata, bacteriòleg i escriptor
espiritualista britànic, ben conegut per desenvolupar el mètode guaridor de les
Flors de Bach, una forma de medicina alternativa inspirada en les tradicions
homeopàtiques clàssiques. Viquipèdia
Les frases que tot seguit podeu llegir, pensaments que cada un per si sòl ens duria a escriure una tesi, m'arriben per e-correu d'anada i tornada, unes vegades com si fossin anònimes, d'altres amb diferents autors. No sabria dir-vos d'on, ni de qui ens arriben però d'una cosa estic convençut i és de què qui les va fer des del seu amor, va pensar en tothom i per això, en que fossin difoses per al nostre, el meu i el teu creixement. És per això que les vull compartir... una vegada més.
Sovint ...
El refredat "regalima" quan el cos no plora.
El mal de coll "tapona" quan no és possible comunicar les afliccions.
L'estómac crema quan les ràbies no aconsegueixen sortir.
La diabetis envaeix quan la solitud fa mal.
El cos engreixa quan la insatisfacció estreny.
El mal de cap deprimeix quan els dubtes augmenten.
El cor afluixa quan el sentit de la vida sembla acabar.
L'al·lèrgia apareix quan el perfeccionisme està intolerable.
Les ungles es trenquen quan les defenses estan amenaçades.
El pit estreny quan l'orgull esclavitza.
La pressió puja quan la por empresona.
Les neurosis paralitzen quan el nen interior tiranitza.
La febre escalfa quan les defenses exploten les fronteres de la immunitat.
Els genolls fan mal quan el teu orgull no es doblega.
El càncer mata quan et canses de "viure"...
I els teus dolors callats?
Com parlen en el teu cos?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada