Espai Vincular

Per a la Mupsicoteràpia (veure entrada sobre el Centre Benenzon Catalunya), l’espai vincular (EV) és importantíssim. Si bé l’EV és la distància que hi ha entre dues persones com a mínim, Mt i Pac, és on neix la comunicació no verbal la qual els unirà i arribarà a la seva màxima creativitat. L'EV és l'espai que es forma entre dues o més persones quan interaccionen les seves energies de comunicació i estableixen la relació terapèutica.

La importància de l'EV per a la musicoteràpia està en la quantitat d'informació que circula per ell i que impacta en el musicoterapeuta. Quan sorgeix l’EV entre musicoterapeuta (Mt) i pacient (Pac), la comunicació no verbal es desenvolupa al màxim. Entren en funcionament tots els codis no verbals (la postura, els gestos, l'expressió facial, la inflexió de la veu, la seqüència, el ritme i la cadència de les paraules o qualsevol altra manifestació no verbal que l'organisme és capaç d'emetre), tots els esdeveniments de la comunicació humana que transcendeixen la paraula parlada o escrita. És el com es comunica tot allò que s’hi està comunicant, i posseeix una gran càrrega significativa i simbòlica que com a Mts hem de tenir molt en compte.

Dins de l’EV ocorren fenòmens tan importants per a la Musicoteràpia com són:

 - el desenvolupament ple de la comunicació no-verbal, com hem vist;

 - la creació del procés terciari, la plena creativitat;

- neixen l'objecte intermediari i l'objecte integrador com a tals;

i

 - la transferència i la contratransferència flueixen lliurement.

Quan parlem de musicoteràpia hen de tenir com a mínim dues persones que hagin establert un contracte terapèutic: una d'elles exercirà com Musicoterapeuta (Mt) i l'altra serà el Pacient (Pac). Pot semblar obvi, però aquesta concreció és important ja que per poder treballar amb una altra persona, primer cal diferenciar-se d'ella. Diferenciar-se en el que un és i en el que fa.

En les sessions de musicoteràpia el Pac reconstrueix la il·lusió de la seva infantesa, torna al principi del plaer -regressió- i com Mts hem de saber que la situació regressiva que es produeix en l'EV és un fenomen bipersonal. És important entendre i adonar-nos que el Mt també regressa. Llavors és quan se’ns plantegen les grans qüestions: Quant regresso amb el pacient? Quant em quedo fora per poder tornar?

I serà en aquest moment quan l’EV afavorirà els processos de transferència i contratransferència, entre Mt i Pac. El procés terapèutic succeeix en la relació transferencial i aquesta flueix lliurement gràcies a l’EV.

Mt i Pac - Pac i Mt

Al creuar Mt i Pac, les energies dels seus inconscients, els seus ISO Universal i Gestàltic són presents en el setting junt amb els seus ISO Culturals afavorint així l’aparició dels objectes intermediari i integrador els quals desenvoluparan al màxim el seu potencial comunicador alhora que consolidaran el vincle. 

Així doncs, l'EV és on la sessió musicoterapèutica es materialitza, on el Mt, observador, impregnant-se dels ISO del Pac trobarà els camins per arribar a l'origen del patiment aliè i estratègicament, li mostrarà altres camins per sanar-se.

Però a la vegada, el Mt ha de tenir present que ell és tan humà com el Pac, que el seu cos parlarà també de si mateix i el Pac també li observarà. En aquesta percepció del Pac trobem també saviesa. Per això, com ja sabem, la formació del musicoterapeuta no es fa amb els pacients sinó amb la Mt Didàctica.

Immers en l'EV el Mt ha de tenir molt presents:

1. El seu propi narcisisme que li pot fer actuar amb prepotència inconscientment.
2. La seva omnipotència, aquesta fantasia de poder-lo tot, poder curar el Pac i vèncer a la seva patologia. Diu el Prof Benenzon que el pitjor enemic del musicoterapeuta és l'omnipotència. Com més omnipotents, més perdem.
3. Hem de tenir present també que la inducció d'experiències és perillosa. La inducció no és innòcua. Tinguem present que potser estem envaint l'espai del pacient. Siguem cauts.
4. A l’EV aviat ens adonem dels prejudicis que ens dificulten la llibertat i la percepció, com per exemple, el diagnòstic que és, en molts casos, una contaminació que ens fa crear un esquema referencial i per tant un prejudici.
5. Com a terapeutes anem a treballar en el context no verbal que està ple d'olors, mímiques, allunyaments i acostaments ... el codi no verbal és molt més del que nosaltres coneixem i hem de parlar de infinits codis, molts dels quals encara són desconeguts.
6. Hem de ser conscients dels nostres escotomes en la relació terapèutica, les zones cegues en la nostra visió de la percepció de les coses que ens fan veure realitats que no són i a l’inrevés.
7. En la regressió el Mt es dissocia, una part d'ell perd el control i camina amb el Pac, mentre l'altra part roman com a Mt mantenint la contenció, l'atenció, la cura i la seva pròpia identitat. I així com l'acting out dels pacients és la descàrrega d'allò que no poden fer fora i en canvi si poden realitzar a la sessió, l’acting out per al Mt és una actitud patològica d'ell mateix.
8. És en l'espai vincular on ens adonem de la simplicitat. Simplificar al màxim tot el que es fa per facilitar-ne i simplificar la comprensió. En la mesura que intervinc poc, envaeixo poc. Quan el model Benenzon parla de no intervenció, no invasió, no estimulació, el que tracta és de simplificar. En fer alguna cosa, en fer poc, es comença a entendre realment que és el que estàs fent, per què ho estàs fent, i que passa amb l'altre.

I és que, simplificant, en el buit creador de l'Espai Vincular és on es forja el Musicoterapeuta.