Entrevista: amb Marta Casellas

Freqüentment rebo e-correus d'alumnes de Batxillerat que s'interessen per la Musicoteràpia a l'hora de fer el seu treball de recerca. L'any 2006, una alumna de 2n de Barxillerat em va fer la entrevista que tot seguit podeu llegir.

Entrevista: amb Marta Casellas

Pots fer-nos una breu presentació dient-nos qui ets i quina relació tens amb la musicoterapia?

El meu nom és Diego Orta Molins. Sóc musicoterapèuta pel Centre d’Investigacions Musicoterapèutiques CIM de Bilbao i psicomusicoterapeuta per l’Instituto Superior de Ciencias Terapáuticas y Educativas de Barcelona. M’he format com a Tècnic del model Benenzon i són supervisor i Magister d’aquest model. M’he format a Barcelona, Bilbao, Madrid i Buenos Aires (Argentina).

Quin significat te per a tu la paraula teràpia?

Estem acostumats a sentir el terme teràpia com a sinònim de tractament cap a la sanació de manera que assimilem teràpia amb la sèrie de accions que hem de fer o les medicines que em de prendre de manera que dipositem l’acció sanadora en aquest procés. Sovint ens oblidem del poder que té la voluntat del pacient per sanar-se o no, i és aquí on rau la veritable font de sanació. Per a mi la teràpia és el procés conscient i volutiu a través del qual el pacient restableix el seu equilibri físic i emocional, és el camí cap a la pròpia sanació i el terapeuta el seu l’acompanyant.

Quins tipus de teràpies amb l’art coneixes?

Musicoteràpia, dansateràpia i psicodrama.

Quins són els objectius de les teràpies amb l’art?

Els objectius són els mateixos que els de qualsevol altra teràpia, és a dir, restablir l’estat de salut del pacient per a retornar-lo a la societat. Una altra cosa és mitjançant què ho aconsegueix. En el cas de les art teràpies, la base és el potencial creatiu que te l’ésser humà. En musicoteràpia i dansateràpia pensem que les persones som éssers creatius que necessitem realitzar-nos i que la impossibilitat de fer-ho ens pot provocar alteracions a nivells emocionals i somatitzacions físiques. D’una manera molt simple, la malaltia, moltes patologies neixen de la energia mal canalitzada.

Per què l’art? Què en té d’especial?

L’art sublima la nostra energia més primigènia. En el procés creatiu, des de l’abstracció a la concreció d’una idea, passem per diferents emocions i sentiments. Si estem disposats a treballar-los tindrem un bon canal de comunicació a l’interior.

Creus que l’art és una eina per a completar la intervenció de l’autisme o por sí sola pot ser una teràpia?

L’art no és en sí mateix una teràpia per les raons que us he donat abans. Cal diferenciar dins del procés de creació artística les diferents vessants, per afecció, diversió, estètica... o si és utilitzat com a eina terapèutica per un terapeuta qualificat.

Pot, d’alguna manera, ser negativa per al pacient una teràpia con l’art, o només pot o bé beneficiar-lo o bé passar desapercebuda?

Si. Per exemple en musicoteràpia hem de tenir molt present la epilèpsia musicogènica. Amb les teràpies no verbals sovint es deslliguen emocions que el terapeuta ha de saber contenir i retornar al pacient, fer una bona devolució.

Creus que pot existir alguna relació especial entre l’autisme i l’art-terapia o és només una teràpia més per a aquest trastorn?

Ens diu el psiquiatra Rolando Benenzon que el poder que té la musicoterapia per a connectar amb l’autisme rau en que la connexió s’estableix a nivell subconscient i els lligams comunicatius sorgeixen amb més facilitat que en altres teràpies. Bé, és un bon punt de partida.

Quines diferències hi han entre una teràpia clínica i una com l’art? Es poden combinar?

Caldria entendre’ns sobre que vol dir clínic. Tant a musicoteràpia com a dansateràpia es treballa la formació clínica ja que és el procés d’observació per arribar a una diagnosi, punt de partida per a preparar la terapèutica adient.

Si entenem per clínica la medicina alopàtica, els mètodes tradicionals de medicina dels nostres hospitals, llavors us diré que la diferència rau en els medis que fem servir, els objectes intermediaris, per arribar al mateix objectiu que és la sanació del pacient

Creus que una teràpia com l’art por sí sola, sense l’ajut d’intervenció clínica (fàrmacs), pot ser suficient per als pacients?

Si que ho crec. Però vivim en un món amb molta pressa i volem els resultats d’avui per abans d’ahir cosa que ens provoca molta ansietat i angoixa i que en si mateix, ja l’hauríem de tractar com a una patologia. Una psicòloga mestra meva ens deia que la combinació perfecte seria tractar primer amb fàrmacs (teràpia química, alopàtica) com a tractament de xoc per a passar tot seguit a un tractament naturòpata que no ens malmetés els òrgans vitals, i aquests processos acompanyats per psicoteràpies per tal de tranquil·litzar l’ànima, l’esperit.

En què consisteix la musicoterapia? Creus que es millor que d’altres teràpies amb l’art? Si es així, por què?

Amb poques paraules, la musicoteràpia és la manera d’establir, mitjançant la música, uns canals de comunicació adequats amb al pacient, per tal de restablir-lo, recuperar la seva salut, mental, física i/o espiritual.

No crec que hi hagi teràpies ni millors ni pitjors. Una teràpia pot ser-li útil a un pacient i no pas a un altre amb la mateixa diagnosi. Hem de tenir present també que les habilitats i coneixements del terapeuta. Segur que tots coneixem algun cas d'un metge que no ha estat del tot encertat en la seva feina però no per això diem que la medicina alopàtica és pitjor que la naturòpata, per exemple. 

Quin tipus d’activitats es realitzen amb la música?

Aprendre a escoltar, això és bàsic, i aprendre a escoltar-se. Penso que a partir d’aquí ja podrem fer tota la resta, cantar, ballar, tocar un instrument, fer ritmes, riure, plorar, relaxar-se...

Quins efectes curatius pot tenir? A quin tipus de malalts s’aplica?

Autisme, hiperactivitat, depressió, ansietat, càncer, fibromiàlgia, bulímia i anorèxia, etc... sense oblidar-nos del sempre útil creixement personal.

És més efectiva en edats determinades?

No estic segur que sigui més o menys efectiva en diferents edats. Jo crec més en el principi humanista que és la persona malalta la que decideix si vol sanar-se, per tant, si aquest principi no es dona, difícilment en tindrem resultats positius.

Com podria ajudar als nens autistes?

El professor Rolando O. Benenzon diu que treballar amb una persona autista és entrar directament a l’inconscient. La música té aquesta facultat, la d’anar directament a l’inconscient. Per tant, és una molt bona eina per al terapeuta que vulgui treballar en autisme.

Coneixes algun cas en que el pacient hagi experimentat grans avenços amb la musicoterapia?

Si, en conec uns quants. Pot ser per a mi el més impactant va ser el d’una senyora gran diagnosticada de càncer linfàtic amb una previsió de vida de 6 mesos i que el va superar amb l’ajut de la musicoteràpia la qual va reactivar el seu sistema inmunològic. Però no hauríem d’oblidar que aquella dona volia viure i de fet va ser ella qui es va guarir. La terapeuta va acompanyar el seu procés.