Ah si! Música per a relaxar-se...

"La musicoteràpia és l'aplicació científica de l'art de la música i la dansa amb fites terapèutiques per a prevenir, restaurar i millorar la salut física i mental de l'esser humà, mitjançant la relació que s'estableix entre el pacient o el grup de pacients i el musicoterapeuta"(1). Integrada en el grup de les teràpies creatives(2), no és una medicina alternativa, sinò que s'esdevé una teràpia real per si mateixa.

Com a estudi científic del complex so-esser humà-so(3), fem servir la música i també el so i la seva varietat d'activitats relacionades amb la producció de sons: instruments musicals convencionals, ètnics, creats, el cos humà, sense oblidar-nos de l'entorn.

D'aquesta definició podem remarcar l'èmfasi que és posa en què la música en la teràpia no és basa en una noció idealista sobre el poder curatiu de la música, sinó que els seus efectes terapèutics en són el resultat de la seva aplicació, professional, metodòlogica i/o sistemàtica.

En musicoteràpia (en endavant Mt) considerem que la malaltia pot estar causada per l'estat biològic o psicològic del pacient, però també freqüentment per una falta de possibilitats de creixement i auto realització. Sovint les situacions problemàtiques obeeixen a un conflicte de contradicció entre l'estat psíquic o físic de la persona o el context sociocultural que li envolta.

S'enten com una combinació de disciplines ja que com a fusió de música i teràpia, la Mt s'esdevé alhora un art, una ciència i un procés interpersonal.

• Art, relacionat amb la subjectivitat, la individualitat, la creativitat i la bellesa.
• Ciència, que té a veure amb l'objectivitat, col·lectivitat, replicabilidad i veritat.
• Procés interpersonal, en base a l'empatia, la intimitat, la comunicació, la influència recíproca i les relacions de rols.

La Mt com art i ciència que es practica dins d'un procés interpersonal requereix de la integració de molts elements aparentment contradictoris. La musicoteràpia pot ser objectiva i subjectiva, individual i col·lectiva, interpersonal i intrapersonal.

• Com a art, la musicoteràpia s'organitza per la ciència i focalitzada per un procés interpersonal.
• Com a ciència s'enriqueix per l'art i humanitzat per la relació terapeuta-client.
• Com un procés interpersonal, ho facilita l'art i el guia la ciència.

Diversitat en les aplicacions

• Diversitat en les institucions: escoles, hospitals, geriàtrics, centres de dia, etc.
• Diversitat de clients/ pacients: malalties psíquiques, deficiència mental, deficiència sensorial, deficiència motòrica, addiccions, geriatria, malalties cròniques, etc.
• Diversitat d'objectius: educacionals, de rehabilitació, psicoterapèutics, preventius, etc.
• Dirigits cap a les necessitats físiques, emocionals, intel·lectuals o espirituals.
• Diversitat en els tractaments: escolta selectiva, improvisació, actuació, composició, moviment, verbal, altres experiències amb l'art, etc.
• Diversitat d'orientacions filosòfico-psicològiques.

(1) NAMT National Association for Music Therapy.

(2) Junto con la Danza-Terapia, el Arte-Terapia, la Poesía-Terapia y el Psicodrama. Serafina Poch Blasco: Compendio de Musicoterapia vol. I. Biblioteca de Psicología-Textos Universitarios, Editorail Herder, S.A. 1999 Barcelona.

(3) Dr. Rolando O. Benenzon: Teoría de la Musicoterapia, Centro de Investigaciones Musicoterapéuticas CIM Bilbao, Ediciones Mandala, 1991 Bilbao.